L’edició de llibres en català es concentra en tres grups

La compra de l’editorial Periscopi per part del Grup 62 (integrat des del 2013 al grup Planeta) marca una tendència a la concentració i redibuixa el mapa editorial català, on fins ara ja un de cada tres títols el publicava el principal conglomerat del sector. Els últims anys, les xifres editorials han estat molt bones, de rècord, fins i tot, amb un mercat que sembla que no hagi d’acabar de créixer per sorpresa, com fa uns dies recordava el director editorial del Grup 62, Emili Rosales, que parlava d’un creixement al voltant del 5%. Però aquesta bonança no arriba igual a tot el sector, en un sistema divers que avui s’articula al voltant de tres grans grups i un estol d’independents que acaba de perdre un dels seus líders amb el pas de Periscopi al Grup 62.

Després d’uns anys en què els seus rivals es concentraven –Penguin Random House ha articulat un grup potent amb La Magrana, La Campana i Rosa dels Vents, mentre que Abacus Futur reuneix els segells d’Enciclopèdia, Ara Llibres i Navona–, el Grup 62 va incorporar el grup valencià Bromera i ara l’editorial independent en català que lidera Aniol Rafel.

Ampliar

Alhora, fa unes setmanes Raig Verd feia públic que travessava un mal moment, amb una facturació que havia caigut en un 30% i posava el seu projecte “en una posició delicada”, fins al punt que van anunciar el tancament del seu segell juvenil Indòmita. La seva editora, Laura Huerga, agraeix la bona rebuda que ha tingut el seu SOS, perquè “és difícil exposar-te i dir que no estàs bé, però és una situació complicada, i la concentració editorial no és una bona notícia per la bibliodiversitat”. Per ella, la de Periscopi “és una pèrdua simbòlica i estructural” per les editorials independents, alhora que “si creuen que és el millor per a ells me n’alegro”, i assenyala que manté l’esperança que no hi hagi canvis en la seva línia editorial, com ha passat amb Arcàdia, que malgrat que el 2022 va ser absorbida per Suma Llibres –avui Abacus Futur– “va continuar amb la mateixa manera de fer”.

Raig Verd ha caigut el 30% i ha llançat un SOS demanant ajuda que ha estat molt ben rebut

Entre els motius per la situació, Huerga apuntava d’una banda que “l’allau de publicacions dels últims anys dificulta que els lectors arribin a les nostres publicacions i a les de moltes altres editorials com la nostra”, i de l’altra els canvis en els comportaments de les xarxes socials, que si bé al principi els permetien el contacte directe amb els lectors, els últims temps han notat que això ja no era així i els algoritmes prioritzaven “contingut més insubstancial”.

Opina el mateix Sergio Pérez, coeditor de Mai Més, especialitzada en fantasia i que comparteix amb Raig Verd comparteix l’editorial Duna, orientada a grans títols del gènere fantasia i que ha tingut més bon comportament, “dins de la precarietat, però l’ombra de la fragilitat sempre hi és, perquè les editorials petites tirem d’optimisme i ens movem al voltant del precipici”.

Lee también

Eugènia Broggi, de L’Altra Editorial, també reconeix que “està sent un any complicat, en què hem facturat molt menys. Estem malament però estarem bé, perquè els petits assumim que un any pot ser dolent”. Broggi també assenyala que encara que en general es venguin més llibres, “el sector ha decrescut, i la mitjana d’exemplars venuts per cada llibre és molt baixa”, un fet que atribueix “a la sobrepublicació dels grans grups”, i estima que títols que aparentment han funcionat força bé “fa un parell d’anys hauria venut el doble o el triple”. “L’edició independent és sostenible, i encara que és veritat que som més vulnerables, també tenim més cintura per obrir camí, ja que el nostre deure és descobrir autors i tendències, i fins i tot estar preparats perquè els grans en ho prenguin”.

Les vendes en català tenen un creixement al voltant del 5%... però aquesta bonança no arriba a tot el sector

“No estem malament, però tampoc bé, sempre estem en una línia fràgil. Aquest Sant Jordi, per exemple, ha estat una mica millor que l’anterior, però aquell no va ser bo”, explica Rosa Rey, editora d’Angle, que també creu que estan perdent visibilitat a les llibreries, en part justament pels grans grups, perquè els seus equips comercials tenen més marge per oferir descomptes que els fa més atractius als llibreters i els dona més presència. Alhora, l’augment de títols porta l’escurçament de la vida del llibre: la novetat és més breu. Per a Rei, “els editors independents hauríem que trobar la manera de guanyar visibilitat, i també caldria falta més suport institucional” perquè “la sensació sempre és de començar de zero: un llibre et pot anar bé, però quan fas el següent és tornar a començar”.

Ricard Planas, editor de Males Herbes, que van néixer el mateix any que Periscopi i Raig Verd, recorda que per les editorials independents “les coses sempre han estat difícils, especialment si en vols viure”. L’editorial va patir una crisi forta fa tres anys, però “aquest any ens està anant bé perquè tenim artilleria, tot i que per sort no estem en cap guerra”, assegura, perquè entén que “hi ha dues maneres de fer una editorial: trobar un nínxol, que és el que hem fet, o publicar llibres que competeixen amb els grans grups, i no és el nostre cas”. “Aquests moviments són cíclics, ve una concentració i després un boom independent, i més tard torna la concentració”, però també té clar que darrere d’aquest model “hi ha molta autoexplotació i precarietat”.

Quina serà la pròxima adquisició?

“Estem vivint un moment de canvi, i no crec que el pèndol hagi arribat encara a l’altra banda –assegura Laura Baena, d’Edicions de 1984–. Si una cosa tenim és l’experiència de quaranta anys, i ja prevèiem la concentració, i creiem que n’hi haurà més”. Però això saben que “després d’un any bo n’hi hauria algun que no ho és tant, i al final sempre et sents traient aigua perquè la barca no s’enfonsi: no ens enfonsem però hi ha moments de tot, i nosaltres capegem la situació, sobretot gràcies a un equip petit amb tasques molt flexibles”.Per la seva banda, Jordi Puig, de Comanegra, també creu que la concentració del sector encara no s’ha acabat, tot i que no apunta cap candidat i s’esborra de les travesses. “És un moment fumut per la visibilitat del llibre en català, si es compara amb pocs anys enrere”, diu, i assegura que estan “fent un any bo, en la línia de l’any passat”. Estan tranquils: “Fa dos anys vam prendre la decisió de no voler créixer i prioritzar treballar bé els llibres que volem fer, i estem bé amb els límits que ens vam marcar”, tot i que reconeix la “dificultat per fer arribar cert tipus de llibre, perquè les vendes generals estan patint, no són una gran alegria”. Per Puig, el sector “ha d’aixecar el cap del melic i veure quina projecció té el llibre, quin és el nostre espai de joc”.