La llarga vida del mètal en català: 40 anys d’escena, més de 500 grups i 1.200 discos

Són la minoria dins la minoria, però ja fa quaranta anys que hi són. Peluts, amb tatuatges, vestits de negre –i amb totes les excepcions possibles, també– i fent soroll, o si més no això és el que sovint els havien dit els pares quan es referien a la seva música. I de fet, fa quaranta anys que un Jordi Bassas i Enric Châlons van gravar, amb el nom de Tro, la maqueta Gossos de carrer, la primera referència documentada de heavy-metal en català.

Eduard Cremades, Dani Farrús i Dani Morell ho documenten a Història i poder del mètal català (Enderrock), un volum amb unes xifres força potents: més de 600 pàgines que narren el naixement, evolució i consolidació de l’escena amb més de 500 grups i més de 1.200 discos publicats. Ells mateixos expliquen que, de fet, tres anys de la data fundacional, Reina Negra tocava en concerts la cançó Les orgies del saló –l’única que van fer en català–, però no va ser fins al 2021 que una gravació en directe va sortir a la llum. Amb aquests inicis ja s’observa una constant històrica: bandes que des del primer moment canten només en català, d’altres que comencen en anglès o castellà i canvien a la llengua de Jacint Verdaguer definitivament o d’altres que només acaben fent en aquest idioma alguna cançó, i així ho recullen.

Eduard Cremades, Dani Farrús i Dani Morell documenten el fenomen al llibre ‘Història i poder del mètal català’

L’obra està plantejada en dues parts principals: una més assagística i descriptiva, en què desgrana el panorama, i una segona de caire enciclopèdic amb fitxes de tots els grups registrats. Així, els autors narren la gènesi i l’evolució de molts grups en coordenades cronològiques, geogràfiques i també estilístiques, ja que han rastrejat els subgèneres per trobar-ne representació, des del heavy més tradicional del principi als més extrems, passant pels experimentals: thrash-metal, stoner, power-metal, black-metal, death-metal, doom-metal, grindcore, progressive-folk-metal, crossover, funk-metal, noise, black-punk/crust, metal-rap, hardcore-metal, drone-noise, nü-metal, post-metal... i totes les possibles barreges d’alguna-cosa-metal.

És cert que fora de Sangtraït cap altre grup ha aconseguit trencar la barrera del gènere i trobar una acollida massiva, però els autors no dubten a qualificar l’actual de l’era daurada del mètal en català, tant per la quantitat com per la qualitat. Avui hi ha grups destacats com Vidres a la Sang, que van començar com a grup que feia versions extremes de poemes de Miquel Martí i Pol –el nom de la formació de Terrassa surt d’un dels seus versos–, autor que avui continuen honrant, però van més enllà amb lletres pròpies del seu “Veritable negre metall mort”.

Hi ha grups que cada cop congreguen més seguidors, com Siroll!, Foscor, Bocc o Ósserp –que han tingut molt ressò internacional, i la revista Mondosonoro va premiar el seu últim disc com el millor del 2022–, entre d’altres. No només hi ha exemples de tots els territoris on es parla català –excepte de l’Alguer–, sinó amb excepcions sonades com Def Con Dos, pioners del rap-metal a Espanya que han fet servir el català en un parell de cançons, o A Sound of Thunder, el grup liderat per Nina Osegueda que aquí es va donar a conèixer per una versió d’Els segadors. Encara és més excepcional el cas d’Els Focs Negres, un grup de Portugal –format per portuguesos– que canten en català perquè un d’ells va viure un temps a Barcelona i li deuria semblar una bona manera de diferenciar-se dels altres grups al seu país, però que curiosament no manté llaços amb l’escena catalana.

A més d’analitzar molts d’aquests grups –Farrús assegura que han parlat amb el 90% d’ells perquè els ho expliquin de primera mà–, el llibre ressegueix l’ecosistema en què es mouen els grups: els estudis on graven, les discogràfiques i promotores, les sales on toquen o els mitjans que s’hi dediquen, molts dels quals a internet i d’aquests molts d’internacionals, perquè molts amants del mètal escolten músiques en altres llengües. Els autors del llibre expliquen com anècdota que en algun cas van haver de preguntar al grup en quina llengua cantaven, perquè per les característiques de la veu amb prou feines s’entenia què deien i els títols tampoc no eren gaire explícits... A més, la relació de cada grup amb la llengua és un món: n’hi ha que canten en català des de la militància, sí, però també n’hi ha molts que simplement ho troben natural o la llengua els sembla més dúctil, i d’altres alternen el català amb el castellà, l’anglès... o fins i tot el suec, com en el cas dels Sota Terra.

Un altre tema important que han volgut tocar és el de les dones al mètal, no només buscant exemples per visibilitzar-les, perquè encara que siguin poques, sempre n’hi ha hagut –només cal recordar Lupe Villar, guitarrista de Sangraït–, i hi ha bandes com Falç de Fetillera o Hydra, sinó que els han donat veu per explicar com han hagut de lluitar per fer-se un lloc intentant no ser menystingudes ni sexualitzades, sense evitar assenyalar que hi ha lletres masclistes, però recordant també que per sort avui n’hi ha moltes que reivindiquen el feminisme.

Lee también Enric Casasses i la ressaca poètica de l’1 d’octubre Francesc Bombí-Vilaseca

Els grans festivals, assignatura pendent

Malgrat l’auge dels grans festivals a Barcelona, els grups de mètal en català hi tenen una presència nul·la. No és que esperin que els programin al Sónar, esclar, però entraria dins de la normalitat que traguessin el cap en festivals com el Rock Fest, on només ha tocat un grup que canti en català, i va ser en el llunyà 2015: Los Guardians del Pont, banda formada pel bateria de Sangtraït, Martín Rodríguez, i el guitarrista Joan Cardoner, que van passar a cantar en català amb la incorporació del baixista i cantant Quim Mandado –sí, també de Sangtraït–.Grups com Ósserp o Foscor, per citar-ne només un parell, sí que participat en festivals metal·lers a Espanya, i per descomptat el mètal en català acostuma a ser present en cites locals com el CastellHell (Castellvell del Camp), el Kanya Fest (Sant Climent), el MYFB (Molins de Rei) o el recent Vescomtat Death de Breda.Una cita important, de fet, serà la celebració del Catalunya Triomfant, que per la propera Diada, l'Onze de Setembre, reunirà a Paral·lel 62 Vidres a la Sang, Ósserp, Udol, Bocc, Siroll! i Assot.